De flors, a l’estiu, se’n troben mils !
L’univers va crear l’estiu només per donar-nos les flors.
A vegades penso que és així mateix. Que qui realment conquereix l’estiu són les flors. I és que si la primavera ha estat compassiva i entre dies de sol a deixat algun ruixadet, s’arriba a l’estiu amb uns boscos espurnejats de colors.
panoràmica de la Serra de Port del Comte i mirador del Codó.
Si, és cert que abans del juny ja se’n veuen moltes, de flors, però tinc ben controlat, que algunes altres esperen a el solstici d’estiu per dir; “Ep! Que ja tornem a ser aquí”! A casa nostra, tenim un cactus que sobreviu a les nevades, arrecerat entre parets, creixent de manera espectacular cel amunt, i floreix puntualment quan arriba l’estiu. Fa unes flor grans com la mà però de vida curta. Cal admirar-les intensament perquè en 24 hores es panseixen i fins l’any vinent no les tornem a veure.
Qui et va ensenyar a estimar les flors?
Em pregunto, si les flors només són cosa de dones. En el meu entorn familiar, qui sempre em diu “ nena, surt al balcó, mira quina goig que fa tal flor…” i qui m’ensenyava a fer ramets per la mare, era la iaia.
I la padrina (l’altra àvia), també me’n ensenyava algunes coses d’elles. Ella elaborava un ungüent amb esperit de vi (alcohol) i flors d’espígol (lavanda), per fer-se fregues a les cames, en els dies que se les trobava més pesades. Perquè cal tenir en compte, que això de “tinc hora al fiso” o “ vaig a fer-me un massatge”, era una cosa inimaginable en les seves vides, i els remeis casolans, heretats de generació en generació o entre veïns eren la seva manera d’alleujar els dolors.
I què t’he de dir de l’aigua de Timó (farigola)?. Excel· lent antibiòtic natural. Nosaltres encara en fem alguna sopa. I amb l’aigua que obtenint infusionant les seves flores, la podem utilitzar per fer gàrgares per el mal de gola o per desinfectar la boca.
La padrina, també em va ensenyar un vici. Un de bo, i sempre amb mesura, és clar. Resulta que hi ha unes floretes liles,- de les quals no en recordo el nom – , que se’n mengen els pètals. Dolços com la mel. Encara ara en menjo quan me les trobo. Totes elles no, és important compartir, per això en deixo algunes per les abelles, que prou mal de caps tenen!
ram de flors silvestres
Ja veus, que en el meu món, qui més valora les flors, tant la bellesa com els seus usos, són les dones. I regalar…. qui regala flors aquí? L’equació acostuma a ser: dona regala a dona; dona s’auto-regala flors; o, si esteu de sort, home regala a dona.
Però digues, quantes de nosaltres regalem flors als homes? Ja et dic que jo no. I és que normalment, no les aprecien tant com nosaltres. Segur que si els boscos, terrats i balcons, fossin estèrils de flors, llavors les trobarien a faltar, però quan hi són, no saben gaudir-les prou. Bé, potser n’hi ha algun que si, no es pot posar a tothom dins el mateix sac. Però pels qui hi mostren poc interès, deixa’m que els digui una cosa: no badeu, homes ! que no veieu les seves formes curioses? I els seus colors vius? I les seves textures?
Prodigis de la naturalesa que magnifiquen la bellesa dels estius!
I a les rodalies de Cal Calot, quines flors hi pots trobar?
Doncs si la primavera s’ha portat bé, i l’estiu també, en trobaràs un bon pilot. De timó, espígol i de les floretes lila – que no en recordo el seu nom-, t’asseguro que en trobaràs. També moltes altres; romaní, xicoira, ditets de la mare de Déu, àrnica borda, botonets, alguna orquídia silvestre….
No en sóc una experta en flora, ja m’agradaria. I tot hi que en tinc algun manual, no em refio prou del meu criteri. Prefereixo refiar-me del què tinc conegut o d’algun expert o bon coneixedor del tema. Espero que algun dia, tingui prou temps per dedicar-me a fer algun curs d’usos i remeis amb plantes.
I tu? Què en saps de les flors i les plantes?
Si ets un expert/a en el tema, anima’t a organitzar un “finde” a Cal Calot, amb la família i amics. Podràs posar en practica els teus coneixements i encomanar la teva passió a la resta del grup.
ditets de la Mare de Déu
Sens dubte, serà un estiu per recordar!
