Què en saps de Cal Calot?

Possiblement hagis tafanejat el munt de fotos penjades a les nostres xarxes socials. Potser t’has entretingut mirant la galeria fotogràfica de la nostra web, o potser fins i tot ja t’has allotjat a Cal Calot, però realment, què en saps de Cal Calot?

Te’n faig cinc cèntims?

Tenim coneixement de l’existència de Cal Calot des del segles XVIII. Sembla ser, que inicialment la casa era més petita, però amb els anys es va anar ampliant segons les necessitats de la família. Resta ajaguda sobre els peus del Turó de St. Lleïr, i en companyia de la mateixa ermita que dona nom a aquest enclavament.

A la casa, encara s’hi conserva l’antic forn de pedra, la menjadora de bestiar, i per descomptat, el munt de pedres que algú amb molta traça i paciència va anar apilant donant lloc a les seves quatre parets.

I del nom? Què me’n dius? Alguna idea d’on prové?

No sabem, si la casa a estat sempre anomenada  així, possiblement no. De totes maneres,  segons ens va explicar un senyor de la zona, en algun moment de la seva història,  a la casa hi havia  viscut un tal Miquel. Un Miquel, aquí anomenaven Miquelot. Per tant, quan la gent anava a casa seva, deien que anaven a Cal Miquelot. Però amb el temps van escurçar-ne el nom i es va quedar amb Quelot. En la majoria de llocs on s’esmenta la casa, aquesta consta escrita com a Calot, així és com l’hem conegut sempre, per tant, així és com la continuarem escrivint.

Qui devia ser d’aquest senyor? Com devia ser la seva vida? Quins altres noms devia haver tingut la casa?

Això continuarà sent un misteri, però nosaltres seguirem cuidant la casa perquè continuï dreta, aporti vida en aquest entorn tant bonic i el seu esperit segueixi viu.